CRISIS I TECNOLOGIA. ART I RESISTÈNCIA POLÍTICA
21 de maig, de 12.00 h a 14.00 h
Sala d’Art Jove, al Mercat de Pagès (C. Viladomat / Consell de Cent - BCN)
 
 
12.00h DEBAT OBERT - Art i resistència política amb Bani Brusadin i Júlia Ojeda Caba.
 
Com es poden establir estratègies de resistència en les pràctiques artístiques en un món hipervigilat?
Quin paper tenen els discursos artístics en els relats utòpics i distòpics i sobre l’alienació o la intensificació dels conflictes socials en l’art?
Quines implicacions ètiques té la descosificació de la societat? Quin paper pot tenir l’art en la reparació dels esquinçaments de vincles produïts per la gestió governamental de la pandèmia?
Quines són les afectacions teòriques i pràctiques de l'estat de crisi permanent en l'art?
El glitch en l’art. Quins relats artístics es poden generar de les despulles del capitalisme?
Hi participaran persones vinculades a la investigació de la societat digital, la crítica del neoliberalisme i la seva relació amb les pràctiques artístiques.
 
 
12.00h PERFORMANCE  - La performance de l’arbre. Acció participativa vinculada al debat a càrrec de la companyia teatral trashèdia AP-7.
 
La peça planteja una instal·lació performàtica a l’espai públic que suggereixi la utopia d’un paisatge futur en el qual la natura i la tecnologia s’uneixen en simbiosi. La peça implica la participació del públic i els passejants, a qui se’ls demanarà que il·lustrin o escriguin els seus desitjos per als paisatges del futur.
 
 
14.00h DINAR POPULAR a càrrec de la Xarxa d’Habitatge de la Nova Esquerra de l’Eixample.
 
---
 
Col·lectiu bord
El col·lectiu bord el formem l’Aina Canyelles, l’Iris Verge i l’Eduard Olesti. Som tres individus que ens desenvolupem en àmbits molt diferents, com el periodisme, el disseny, la militància de barri, la comunicació, la il·lustració, la filologia o la direcció escènica.
Com a col·lectiu, considerem fonamental instal·lar els discursos artístics des d’una perspectiva de responsabilitat del lloc que ocupa la producció cultural a la societat contemporània. És per això que apostem per unes pràctiques que responguin als tres eixos cabdals que impliquen la perspectiva de classe: anticapitalisme, feminisme i antiracisme.
Considerem que l’art és una eina de comunicació i que, per tant, ofereix la possibilitat de modificar mirades, accions i moviments socials. Creiem, però, que la pràctica artística sovint s’aliena en circuits artístics d’una manera entròpica i no té en compte la realitat de les veïnes que no tenen accés a certs capitals culturals.
Per aquests motius, pensem que s’ha de col·lectivitzar l’art, i no ha de quedar sectoritzat.
Així doncs, ens preguntem de quina manera podem traslladar aquests debats entorn de la vinculació de la pràctica artística amb processos de transformació política que impliquin un retorn a la societat. Tot i que som conscients de les complicacions que aquesta tasca comporta, creiem fermament en les possibilitats de la mediació artística i cultural. Per això un dels nostres objectius principals és establir diàlegs directes entre moviments polítics, col·lectius i comunitats.
 
 
Descripció general del projecte
El nostre programa de comissariat es basa, en abstracte, a assenyalar i emfatitzar les tensions entre l’ètica i l’estètica. Volem fer un projecte de curadoria polititzat, explícitament anticapitalista i responsable amb el lloc que ocupa la producció cultural a la societat contemporània. Més concretament, volem incentivar que les artistes de la Sala d’Art Jove es plantegin quina mena de diàleg volen establir amb la societat del nostre temps més enllà dels circuits artístics convencionals: amb les veïnes del barri, les organitzacions i els col·lectius polítics.
Considerem que cal traslladar els impulsos artístics que han portat les artistes seleccionats per al premi Art Jove Creació 2022 a la seva relació amb els problemes que bateguen a la societat actual. Per tant, volem reubicar les jornades de formació i debat per als artistes i dur-les a terme en espais veïnals oberts, al barri que habita la Sala d’Art Jove. Volem que les diferents entitats que no estiguin explícitament relacionades amb el circuit artístic tinguin accés a les jornades que proposem, que hi col·laborin i hi participin, a fi de posar en contacte les narratives artístiques de les artistes amb la societat en què s’inscriuen.
La Nova Esquerra de l’Eixample és un barri dens, amb pocs espais de lleure públics i amb instal·lacions culturals escasses. Les diferents entitats del barri batallen des de fa anys per alliberar espais, crear vincles entre si i formar una xarxa de veïnatge solidària, activa i polititzada. Per aquest motiu, creiem que la Sala d’Art Jove ha d’apostar per una vinculació més estreta amb veïnes i entitats, a fi d’unir-se a la lluita pel sentiment de barri.
 
 
Descripció de crisi i tecnologia
Hem dividit els 18 projectes artístics en tres blocs de pensament, per tal de crear experiències rizomàtiques entre les artistes en aquests tres eixos discursius que, pel fet de no ser aïllats, poden establir un diàleg enriquidor.
El primer bloc, en què se centrarà en la Jornada del 21 de maig, l’hem titulat Crisis i tecnologia.
Percebem un neguit indissoluble amb relació a l’extensió de la digitalització i els dispositius tecnològics que, de manera expansiva, medien descontroladament cada cop més aspectes de la nostra vida.
El futur és incert per a una generació que hem estat criats en l’abundància i el capitalisme optimista característic del moment històric que van viure els nostres pares, cosa que, a causa de les crisis cícliques i inevitables del capitalisme tardà, té com a resultat un desencant generacional profund, una absoluta mancança d’imaginar un futur esperançador i una anticipació passiva i nihilista de la fi del món.
Els projectes seleccionats enguany, que parlen sobre les crisis i la tecnologia, giren entorn de dos conceptes polítics que hem pogut veure materialitzats durant la gestió governamental de la pandèmia: distopia i feixisme.
Volem incidir en la reflexió sobre el perquè d’aquesta imaginació distòpica generacional i les relacions que té amb l’alienació i amb l’abstracció futurística que no té en compte la distopia del present.