Hacer migas és un projecte que es planteja com un assaig: és un exercici que tracta de buscar mètodes a partir dels quals es codifiqui un tipus de coneixement allunyat de la paraula i del llenguatge pròpiament escrit. Alhora, es comprèn des de l’inici que el procés de fer migas és un coneixement condemnat intrínsecament a la pèrdua i l’oblit. Per això, la premissa del treball és generar unes pràctiques relacionades amb les nocions de memòria, pèrdua i llenguatge. Es parteix d’una recepta tradicional i de tot el pes que comporta aquest context.
 
Mitjançant l’experimentació i la pràctica artística, l’autora s’apropa a la manera com s’ha gestat i transmès un coneixement propi del gest i del que és inabastable amb les paraules, el qual van aprendre especialment dones que tampoc el podien retenir per mitjà de l’escriptura.