El proyecto se centra en els mecanismes espacials i arquitectònics dels museus i els espais sagrats usats per repudiar o acceptar la imatge com a continent de les parets. El títol El paso por la puerta estrecha es refereix al pas del món profà al sagrat, del món de fora del museu al dels objectes convertits en art.
 
Proposa una escultura en què el tema de reflexió és la mateixa imatge, no només com a llenç, com a pell, com a holograma, sinó també entesa com a material, que pot ser dur, tou, vertical, travessar l’espai...
 
La idea de protocol s’estableix com un mecanisme per fugir de la forma i arribar a una escultura que es desenvolupi mitjançant un conjunt d’accions que no deixin intuir la imatge final.
 
Ser un cec en mans del meu propi treball.