El segon bloc, Desobediències: acciones fora de l’ordre es planteja a partir dels projectes dels artistes, Ana Llorens, Adri Galindo, Alfonso Fernández, Begonya Garcia-Garcia; Laura Aixalà, Mirari Echávarri, Maria Maggi; Pratipo (Raul Nieves i Nuria Conde).

La institució educativa, la política i el sistema de l’art són els àmbits en els que incideixen tres dels projectes d’aquest any a la Sala d’Art Jove. Amb el quart bloc d’activitats d’Avant-Sala volem dur a terme una reflexió entorn del paper de l’art com a espai de lluita en el què es visibilitzen les diferents estructures de control. Aquestes intervencions són “intervencions agonistes” –en les paraules de Chantal Mouffe-, que no busquen el consens sinó el dissentiment, revelant així “tot allò reprimit pel consens dominant”.

Podcasts. Desobediències: acciones fora de l’ordre

Català
Educació
Avant-Sala. Apunts per a una exposició 2013
13.11 / 2013 / 01h 00

Projecció audiovisual. Desobediències: accions fora de l’ordre

Activitat
Català
Priscila Fernandes, Tania Bruguera, Núria Güell, Mireia c. Saladrigues, Basel Abbas & Ruanne Abou-Rahme, Superflex
30.10 / 2013 / 19h 00
Sala d'Art Jove
Sala Art Jove_Desobediències_2013

..................................................................................................................................................................................

Avant-Sala. Apunts per a una exposició
BLOC # 4 Desobediències: accions fora de l’ordre
..................................................................................................................................................................................

Projecció

Treballs de Priscila Fernandes, Tania Bruguera, Núria Güell, Mireia c. Saladrigues, Basel Abbas & Ruanne Abou-Rahme, Superflex

Dimecres, 30 d'octubre 2013. 19.00h
 
Priscila Fernandes, For a Better World, 2012. 8'.

El vídeo mostra infants interpretant o replicant rols d’adults. Aparentment funcionen sense problemes però a poc a poc el caos comença a irradiar. Els nens s’ajustaran a les tasques encomanades o s’hi rebel·laran?

A Fernandes li interessa donar a conèixer i qüestionar com s’utilitzen els mètodes didàctics per preparar els infants, com se’ls educa, i qui són els responsables del disseny dels jocs.

 
Tania Bruguera, El susurro de Tatlin # 6 (versió per a l’Havana), 2009. 40'.

Aquesta obra és la # 6 de la sèrie El susurro de Tatlin. El treball examina les relacions d’apatia i anaestetizació respecte a les imatges utilitzades en els mitjans d’informació massius.

La sèrie revaloritza el desig d’implicació ciutadana en la construcció d’una realitat política, mentre que actualment les ideologies es transformen i circulen com notícies.

L’actuació es va dur a terme durant la Biennal de l’Havana de 2009, al centre Wilfredo Lam. Bruguera va disposar un faristol on el públic assistent podia expressar-se lliurement en contra o a favor del règim durant un minut. Aquesta imatge al·ludeix directament Fidel Castro pronunciant el seu primer discurs després el triomf de la Revolució.
 
Núria Güell, Tranquimazín, 2011. 6' 52''.

La Justícia espanyola aplica als presos "inadaptats" el règim FIES, que es basa en la incomunicació i l’aïllament total, per tal de despolititzar-los i anul·lar-los, la qual cosa vulnera els drets fonamentals. No obstant, l’aplica amb total impunitat, ja que la mateixa estructura d’incomunicació li garanteix invisibilitat. En el FIES 1, el concepte d’inadaptats inclou, casualment, els presos polititzats (els que reclamen els seus drets). Durant una conferència, Güell retransmet una trucada telefònica a un pres des de la presó de Lleida, el qual denuncia la situació en què viuen els presos en règim FIES 1 i responsabilitza l’oient de ser-ne còmplice per la seva passivitat. A través de la conferència, a Güell li interessa subvertir la censura i repensar la responsabilitat de la cultura, i crea un paral·lelisme entre els objectius del FIES 1 i els efectes d’algunes produccions culturals.

 
Mireia c. Saladrigues, Testimony 3, 2011. 4'.

Testimony 3 forma part del projecte Radicalment emancipat(s) de Mireia C. Saladrigues, un treball en curs en format documental que explora i analitza un tipus d’espectador molt particular: aquell que comet algun furt dins de les sales d’exposicions sota una pulsió que no té a veure amb el valor econòmic de l’obra. En aquest desig d’apropiació es fusionen la qüestió del fetitxe personal a través de l’art, el trencament de les normes d’una institució de poder com és el museu i la necessitat de repensar l’objecte artístic en si.
 
Sandra Amutxastegi, Pau Figueres, Oier Gil i Arturo/Fito Rodríguez, XXX, 2013. 6'.

XXX al·ludeix a la necessitat de mantenir en l’anonimat peces, autors i persones que protagonitzen el llibre d’incidències d’un museu, document que se situa en el punt de partida d’aquest treball. El treball col·lectiu segueix plantejant curtcircuits tant en els seus processos interns de creació com en l’àmbit general de la producció cultural, les jerarquies al món de l’art segueixen sent una cosa consubstancial al seu sistema de relacions, i finalment es fa impossible separar "jerarquia" d’"institució" i "institució" de "museu". El procés creatiu es regira buscant la possibilitat de transgressió però complint al mateix temps amb un guió ja conegut: el d’una crítica institucional sotmesa a un estil que porta aquesta mateixa denominació.

 
Basel Abbas & Ruanne Abou - Rahme, The Accidental Insurgent: the Part about the Bandits, 2012. 6'.

Recreant una recerca, aquest treball parteix de quatre coordenades: la vida de l’anarquista Víctor Serge i els seus bandits, Abu Jilda i Arameet i el seu grup de bandits, l’artista com a bandit per essència en els detectius salvatges de Bolaño, i els mateixos artistes en la Palestina actual. La intenció és reivindicar la figura del bandit i les possibilitats d’acció en el futur en la construcció d’un nou imaginari. S’inicia així una recerca obsessiva on els artistes, en clau de bandits, habiten un moment de potencial radical i desencant.

 
Superflex, Burning Car, 2008. 11'.

Superflex, un grup d’artistes fundat el 1993 a Dinamarca, descriu la seva pràctica artística com a integració socioeconòmica. A Burning Car, registren cinematogràficament un cotxe en flames i l’explosió final. La imatge, que pot recordar els disturbis a la banlieue (els suburbis) de París, s’ha convertit en icona de resistència.

-
 

Avant-Sala. Apunts per a una exposició és una proposta de l’equip Tutorial 2013, format per Sonia Fernández Pan, Maria de Pfaff, Beatriz Escudero, Rosa Lleó i Zaida Trallero. Compta amb la col·laboració de Sinapsis/Cristian Añó, Julia Montilla i Eloy Fernández Porta.
 

Taula rodona. Desobediències: accions fora de l’ordre

Activitat
Català
Projectes Laboratori de la sospita, Mano en garra i Pratipo. Cristian Año/Sinapsis i Enmedio
23.10 / 2013 / 19h 00
Sala d'Art Jove
Sala Art Jove_Desobediències_2013

..................................................................................................................................................................................

Avant-Sala. Apunts per a una exposició
 
BLOC # 4 Desobediències: acciones fora de l’ordre

..................................................................................................................................................................................

Taula rodona
 
Pratipo (Raul Nieves i Nuria Conde); Ana Llorens, Adrià Galindo, Alfonso Fernádez i Begonya Garcia Garcia; Laura Aixalà, Mirari Echávarri i Maria Maggi.

Convidats:  Cristian Añó (Sinapsis),Enmedio.

Modera: Equip tutorial

Dimecres, 23 d'Octibre 2013. 19.00h

El cicle Avant-Sala, Apunts per a una exposició es constitueix a partir de quatre blocs temàtics amb els que reflexionar a l’entorn de temes i aspectes que són comuns als projectes seleccionats amb la convocatòria Art Jove 2013. Amb cada bloc es proposa una taula rodona, una sessió de projecció d’audiovisuals i una sèrie d'entrevistes que estaran disponibles a mesura que es realitzin al web www.saladartjove.cat.
 
La institució educativa, la política i el sistema de l’art són els àmbits en els que incideixen tres dels projectes d’aquest any a la Sala d’Art Jove. Amb el quart bloc d’activitats d’Avant-Sala volem dur a terme una reflexió entorn del paper de l’art com a espai de lluita en el què es visibilitzen les diferents estructures de control. Aquestes intervencions són “intervencions agonistes” –en les paraules de Chantal Mouffe-, que no busquen el consens sinó el dissentiment, revelant així “tot allò reprimit pel consens dominant”.

L’art crític queda neutralitzat en el moment en què és reconegut pel propi sistema de l’art? O bé continua sent el museu i la galeria -la institució art- un espai públic en el qual aquestes pràctiques poden veritablement activar la consciència social? És més, tot pensant en el rol fonamental de l´espectador com a receptor i activador d´un art crític amb la societat, funciona aquí la lògica causa-efecte?
 
Laboratori de la Sospita. Projecte educatiu actualment en curs a l’IES Sabadell amb la col·laboració de Nau Estruch. El projecte es planteja com una investigació col·laborativa en la qual -ajudats per estratègies artístiques (textuals, àudiovisuals i performatives)-  alumnes, professors i les integrants del projecte construeixen una visió crítica de la institució educativa i de les relacions que s’hi estableixen. L’objectiu és analitzar el que és visible i el que queda ocult, allò que es constitueix com a dominant i hegemònic, i facilitar eines per a deconstruir els discursos i rols dins de la institució educativa, en favor de l’apoderament i la (re)construcció de la pròpia subjectivitat.
 
Mano en garra, és la marca que deixa un lladre sobre els objectes i de la qual s’extreuen les seves empremptes. En aquest cas és també el títol d’un projecte artístic que vol qüestionar i dilatar el concepte de robatori. Partint de l’experiència personal del robatori sense força al domicili d’un dels integrants del grup format per Ana Llorens, Adri Galindo, Alfonso Fernádez i Begonya Garcia, Mano en garra ha estat analitzant els diferents tipus de robatori i les circumstàncies en les què els individus ens podem sentir “robats o estafats” pel propi sistema socio-polític (afectat per una greu crisi del sistema financer que ha generat un deute públic) o, més concretament, dins del propi sistema de l’art.
 
Pratipo (Raúl Nieves i Nuria Conde) es proposen investigar a l’entorn dels usos de la identificació per ADN, una tècnica relativament nova del camp de la biotecnologia i que fa servir mostres d’ADN sintètic per identificar subjectes de manera localitzada. El projecte Com identificar antidisturbis amb adn (versa et manduca) proposa una reflexió sobre les actuacions policials que han tingut lloc als darrers temps en contra de les manifestacions públiques, les quals han estat qüestionades des de diferents àmbits per aspectes com el fet de que els agents antiavalots no disposin d’una identificació visible.  El projecte es basa en generar una crítica a aquesta política d’actuació per mitjà de la hipòtesi d’un dispositiu per a la identificació dels agents.

-

La taula rodona comptarà amb la participació de Cristian Año/Sinapsis i Col·lectiu Enmedio.
 
Enmedio, grup de professionals de la imatge (disenyadors, cineastes, artistes) que, cansats de la manca de connexions entre l’art i l’acció política, han decidit abandonar el seu terreny habitual de treball i situar-se enmig, en un lloc indeterminat i alhora a tot arreu. Des d’aquest espai exploren la potència transformadora de les imatges i els relats, mitjançant espectaculars intervencions en les que fan servir diferents medis (fotografia, mitjans de comunicació, disseny), creant interferències en el relat dominant, en l’explicació oficial del món.
 
Cristian Añó / Sinapsis Sinapsis és una una plataforma de recerca i de producció al voltant de les pràctiques artístiques i culturals contextuals amb metodologies col·laboratives. Posa l’accent en el treball en xarxa des de la negociació/mediació cultural i la pedagogia crítica, que sitúa els processos d’educació i aprenentatge com a espais de transformació social i democràcia activa.

-

Avant-Sala. Apunts per a una exposició és una proposta de l’equip Tutorial 2013, format per Sonia Fernández Pan, Maria de Pfaff, Beatriz Escudero, Rosa Lleó i Zaida Trallero. Compta amb la col·laboració de Sinapsis/Cristian Añó, Julia Montilla i Eloy Fernández Porta.