Maresia

Exposicions
Azucena Momo i Maria Alzamora
30.03 / 2023 / 18h 00
Sala d'Art Jove
imatge en blanc i negre d'una superficie d'aigua on s'intueix el reflex d'una persona.

maresia
El ritme pausat i constant d’un paisatge
Azucena Momo i Maria Alzamora
 
 
Maresia és una instal·lació audiovisual que parteix del caràcter d’un territori i de les persones que l’habiten. El títol de l’obra correspon a un mot canari que es refereix a l’olor del mar. El procés de creació està estretament vinculat a la convivència dels elements naturals i la vida quotidiana del municipi de l’Escala. Dibuixa una línia que travessa l’imaginari de les llegendes populars, els textos de l’escriptora Caterina Albert i d’Azucena Momo, i les diferents generacions que han viscut en aquest paisatge.
 
Aquest projecte es va dur a terme gràcies a la Beca Internacional de Primavera de l’Escala 2021 (edició de tardor) i ha estat guanyador de la Menció Especial d’Art Jove del Festival Inund’Art 2022.

Imatge en blanc i negre d'una noia ajaguda al terra

Nota de les autores

 
Durant el procés de creació de Maresia, hem viscut en un paisatge marítim molt concret, ple de llegendes i tradició. Hem conviscut amb el so del mar 24/7 durant dos mesos; amb els estornells cantant esbojarrats a les finestres quan es ponia el sol; amb la fi de temporada dels banyistes i l’arribada dels surfistes; amb les ruïnes gregues i romanes. Hem conviscut dues amigues de la infància, abans de fer els trenta. Hem compartit els projectes paral·lels, les angoixes i les ganes de motivar-nos cada dia i de seguir endavant. Hem conviscut amb el Fluvià abocat al mar; amb les tempestes que venen blau endins i prenen la terra; amb les dunes protegides; amb les restriccions postcovid; amb les curioses que miren a les nostres finestres els diumenges. Hem conviscut amb els gats que s’amaguen al carrer i darrere les portes de les cases. Hem conviscut amb tot el que dúiem i amb el que somiem que encara ha d’arribar. Hem conviscut amb l’horitzó.
 
Entenem que la creació tracta de la vida i que, d’alguna manera, encara que a vegades no es té en compte en l’àmbit professional, l’amor i la cura que tenim en les relacions ens vertebra. Sense aquesta convivència quotidiana no hi hauria creació ni resultat. Tot el que desemboca i acaba naixent en una forma i nom concrets és un procés que no s’atura; només es captura en una de les formes possibles en què pot ser mostrat.
 
Azucena Momo i Maria Alzamora