PROJECTES CREACIÓ ART JOVE 2018
Projectes seleccionats amb la convocatòria Art Jove per a desenvolupar al llarg de 2018. Les respectives presentacions s'aniran succeint al llarg de l'any per mitjà d'exposicions o bé d’intervencions en format heterogeni i en col·laboració amb diferents centres i museus del territori català.

Pel que fa a l'equip de mediació en residència que incideix en definir la programació, està format enguany per Carolina Jiménez i Jordi Vernís. 

-
Albert Tarrats
X-Ocells i hivern als Urals: un cas d’a-sincronia fenològica

Projecte que planteja la possibilitat de fabricar una màquina que propiciï un canvi climàtic als Urals per mitjà d’alterar-ne els cicles migratoris dels ocells. Es proposa així un experiment de silvestrisme electrònic que busca intervenir les fases de la naturalesa, per mitjà de provocar una no-correspondència temporal entre els esdeveniments. El projecte es planteja com una reflexió a l’entorn de la intervenció humana en l’ecologia, i té la voluntat de posar en joc nocions com són la fenologia, l’animisme i l’hiperobjecte.
 
Núria Inés
Canción para Consuelo

Projecte de relats gràfics que es planteja un seguit de reflexions derivades del treball documental i col·laboratiu, com són l’accés a l’alteritat, el respecte a la intimitat i la construcció d’estereotips. Amb Canción para Consuelo aquestes qüestions es vinculen amb la possibilitat d’indagar a l’entorn d’un personatge en concret a qui l’autora admet desconèixer però per a qui, al mateix temps, manifesta una fascinació: Consuelo, una dona que va viure al carrer Sant Pau del Raval. El procés autorreflexiu i experimental acaba per incidir també en la construcció de relat i els formats que s’utilitzin.

Edgar Díaz
Nova forma de vida

Assaig audiovisual que traça un recorregut per la memòria dels avis materns de l’autor, a partir del material que s’ha trobat enregistrat en pel·lícules de Super8 gravades durant les dècades de 1970 i 80. Aquestes pel·lícules es consideren un testimoni audiovisual de la transformació social que va viure una determinada classe obrera a finals del segle passat. La mera existència de les pel·lícules es figura com a la demostració que s’ha assolit un nou estatus, amb el qual semblava que es deixava enrere un passat traumàtic en favor d’una vida fictícia que s’expressarà per mitjà del turisme de masses i els seus mecanismes de representació.

Juan David Galindo
El Otro de Ellos y el Yo

Projecte d’autorretrat a partir d’un corpus documental amb el que es recopila la publicitat que la xarxa social Facebook i el buscador Google han proporcionat a l’artista al llarg d’un any. Es reflexiona així sobre els processos que té i que es despleguen a Internet per categoritzar la personalitat. Així mateix, l’arxiu que resulta del procés cerca problematitzar uns processos de construcció de la identitat en el medi virtual, on intersequen els mitjans de comunicació, els sistemes de vigilància i el màrqueting. Tal i com sosté l’artista, Internet ja no sols rastreja els nostres hàbits, sinó que ens retorna un reflex de la pròpia imatge, la qual hauria adquirit una importància creixent en relació a la construcció de la nostra identitat i existència.

Pablo del Pozo
Polvo

Aproximació a la memòria familiar per mitjà del desenvolupament de diferents processos d’experimentació poètica que prenen com a matèria primera materials i objectes de diferents procedències. L’artista rememora petites accions del passat, que va realitzar temps ençà a la casa dels seus avis a Badajoz. Es treballarà amb els rastres que n’han perdurat en el temps, així com en els indicis de l’absència, com són la calç i la pols, que es prenen com a nexes entre l’espai del passat i el present. El projecte es planteja també com una investigació a l’entorn e la nostàlgia i el territori que l’artista va habitar durant la infància.

David Tena i Irene Gil
Aiguallum
Projecte documental que pren com a punt de partida un dels últims vaixells del Cap de Creus dedicat a l’art de l’encesa, un tipus de pesca nocturna que atrau el peix ajudant-se d’una font de llum. Des d’aquí es planteja realitzar una aproximació meditativa i immersiva a l’experiència que viuen els pescadors al llarg d’una nit: la coreografia de moviments entrellaçats d’humans i màquines, els ritmes lumínics, les formes efímeres, el paisatge humà, diluint-se així els límits entre la observació i l'abstracció.

Alejandro Cabrera i Carlotta Napolitano
KM 150: Presa de la Baells
Projecte documental que s’inscriu en un treball més ampli de retrat de l’antic riu Llobregat en tot el seu recorregut. S’investiga sobre el desenvolupament industrial que ha desencadenat el riu, així com el paisatge que s’ha anat modelant al seu entorn fins a configurar una nova geografia. Així mateix es prendran en consideració les alteracions i desviaments, com és el cas de l’històric pantà de la Baells o bé la més recent desviació del curs del riu per a l’ampliació del Port de Barcelona. El Far del Llobregat que es trobava a la seva desembocadura ha passat a residir, així, a l’interior de les instal·lacions portuàries, talment una metàfora ancorada en el temps.

Pol Olivé i Jaume Clotet
In-jury
In-jury és un projecte de ficció multidisciplinar entorn a la idea de la lesió. La proposta se centra en el concepte de lesió com un element d’impacte i de boicot en el camp visual, que serveix per reflexionar sobre quines son les nostres metes influïdes per la cultura i el sentit que tenen. En aquesta línia, ens situem en un punt d’inflexió irònica i lúdica, estructurada en diferents episodis que formen part d’un relat il·limitat, des d’on es tracta la idea de benestar i la identitat en el context actual, el futur, la mort, la derrota o la frustració.

Martí Madaula
Construir un hivernacle per dormir-hi
Projecte que s’inscriu en un assaig sobre formes de relació alternatives amb la idea de llar. L’artista reprèn un record d’infància com és la reiterant negativa de la seva mare per tenir plantes a l’habitació. L’argument principal al que al·legava era la idea que a la nit les plantes treuen diòxid de carboni i que aquestes l’asfixiarien. Reprenent aquest desig frustrat, amb el projecte es proposa construir un hivernacle-habitació on cultivar prou plantes perquè aquest fenomen es produeixi.

Helena Freiría
La esposa de José Losada
Projecte que parteix d’un record de les vacances que l’artista realitzava durant la seva infància a Tintores, a la província d’Ourense. Allà, una de les visites era al cementiri, on s’aturava a llegir els noms esculpits a les làpides de marbre i a imaginar-se les vides de les persones enterrades. Un dels nínxols cridava l’atenció a l’artista: en el seu epitafi es pot llegir el nom i cognoms d’ un home, però, en lloc del nom i cognoms de la seva muller, a la làpida sols hi apareix “y esposa”. El projecte té el propòsit de fer una recerca sobre la identitat d’aquesta persona, donar-li nom i fer-li una làpida.

-

Imatges: Juan David Galindo i Núria Inés.