Com conquerir l’espai va néixer a les fosques, en un bany nocturn sota un cel d’estiu. Va néixer, també, gràcies a un article sobre l’exploració espacial, amagat com un tresor entre les pàgines d’una llibreta vermella. Va néixer arran de començar un màster d’art en un país nou. D’aprendre a anar amb bicicleta, de comprar-me un abric llampant i d’enfrontar-me a viure lluny de casa. D’investigar sobre la Lluna, els astronautes i les converses que tenien allà dalt, mentre no s’adormien. De passar fred a les nits i dels objectes que enterrem a les butxaques (o oblidem en altres mons).
D’intuir que dues històries distants potser no ho són tant: que dialoguen, s’emmirallen i s’empaiten. D’escoltar-ne els ritmes. D’estudiar-ne els passos. I, sobretot, del desig de fer-les dansar.