Aquest projecte es basa en la comunitat i la fortalesa de l’espai de consum com a contingència relacional. Es tracta d’un fort integrat per taules, cadires, tiradors i ampolles. En aquest cas, l’espai l’afrontem des de fora, des del carrer, tancat, com esperant a l’hora d’obrir. La instal·lació es concep com un dispositiu de trobada, de la mateixa manera que el lloc a què fa referència. La història dels cafès i bars està lligada, des de l’imaginari col·lectiu, amb l’efervescència artística i cultural d’una ciutat. Aquest espai comprèn reunió i parlament, una construcció dialèctica i emocional de les relacions entre els coneguts o els que acaben d’arribar. Aquesta instal·lació representa directament la façana del que sembla un bar, un establiment de begudes tancat del qual ignorem qui el regenta. Aquesta façana és de tots i de ningú. Per això, el projecte té la intenció de crear aquesta instal·lació amb l’objectiu que es converteixi en un lloc d’intervenció artística. Un local que canvia de mans, d’artista a artista, com s’intercanvien paraules en una xerrada al voltant d’una taula rodona.