maresia
El ritme pausat i constant d’un paisatge
Azucena Momo i Maria Alzamora
Maresia és una instal·lació audiovisual que parteix del caràcter d’un territori i de les persones que l’habiten. El títol de l’obra correspon a un mot canari que es refereix a l’olor del mar. El procés de creació està estretament vinculat a la convivència dels elements naturals i la vida quotidiana del municipi de l’Escala. Dibuixa una línia que travessa l’imaginari de les llegendes populars, els textos de l’escriptora Caterina Albert i d’Azucena Momo, i les diferents generacions que han viscut en aquest paisatge.
Aquest projecte es va dur a terme gràcies a la Beca Internacional de Primavera de l’Escala 2021 (edició de tardor) i ha estat guanyador de la Menció Especial d’Art Jove del Festival Inund’Art 2022.
Maresia
Nota de les autores
Durant el procés de creació de Maresia, hem viscut en un paisatge marítim molt concret, ple de llegendes i tradició. Hem conviscut amb el so del mar 24/7 durant dos mesos; amb els estornells cantant esbojarrats a les finestres quan es ponia el sol; amb la fi de temporada dels banyistes i l’arribada dels surfistes; amb les ruïnes gregues i romanes. Hem conviscut dues amigues de la infància, abans de fer els trenta. Hem compartit els projectes paral·lels, les angoixes i les ganes de motivar-nos cada dia i de seguir endavant. Hem conviscut amb el Fluvià abocat al mar; amb les tempestes que venen blau endins i prenen la terra; amb les dunes protegides; amb les restriccions postcovid; amb les curioses que miren a les nostres finestres els diumenges. Hem conviscut amb els gats que s’amaguen al carrer i darrere les portes de les cases. Hem conviscut amb tot el que dúiem i amb el que somiem que encara ha d’arribar. Hem conviscut amb l’horitzó.
Entenem que la creació tracta de la vida i que, d’alguna manera, encara que a vegades no es té en compte en l’àmbit professional, l’amor i la cura que tenim en les relacions ens vertebra. Sense aquesta convivència quotidiana no hi hauria creació ni resultat. Tot el que desemboca i acaba naixent en una forma i nom concrets és un procés que no s’atura; només es captura en una de les formes possibles en què pot ser mostrat.
Azucena Momo i Maria Alzamora
