Projecció audiovisual. Desobediències: accions fora de l’ordre

Activities
Priscila Fernandes, Tania Bruguera, Núria Güell, Mireia c. Saladrigues, Basel Abbas & Ruanne Abou-Rahme, Superflex
30.10 / 2013 / 19h 00
Sala d'Art Jove
Sala Art Jove_Desobediències_2013

..................................................................................................................................................................................

Avant-Sala. Apunts per a una exposició
BLOC # 4 Desobediències: accions fora de l’ordre
..................................................................................................................................................................................

Projecció

Treballs de Priscila Fernandes, Tania Bruguera, Núria Güell, Mireia c. Saladrigues, Basel Abbas & Ruanne Abou-Rahme, Superflex

Dimecres, 30 d'octubre 2013. 19.00h
 
Priscila Fernandes, For a Better World, 2012. 8'.

El vídeo mostra infants interpretant o replicant rols d’adults. Aparentment funcionen sense problemes però a poc a poc el caos comença a irradiar. Els nens s’ajustaran a les tasques encomanades o s’hi rebel·laran?

A Fernandes li interessa donar a conèixer i qüestionar com s’utilitzen els mètodes didàctics per preparar els infants, com se’ls educa, i qui són els responsables del disseny dels jocs.

 
Tania Bruguera, El susurro de Tatlin # 6 (versió per a l’Havana), 2009. 40'.

Aquesta obra és la # 6 de la sèrie El susurro de Tatlin. El treball examina les relacions d’apatia i anaestetizació respecte a les imatges utilitzades en els mitjans d’informació massius.

La sèrie revaloritza el desig d’implicació ciutadana en la construcció d’una realitat política, mentre que actualment les ideologies es transformen i circulen com notícies.

L’actuació es va dur a terme durant la Biennal de l’Havana de 2009, al centre Wilfredo Lam. Bruguera va disposar un faristol on el públic assistent podia expressar-se lliurement en contra o a favor del règim durant un minut. Aquesta imatge al·ludeix directament Fidel Castro pronunciant el seu primer discurs després el triomf de la Revolució.
 
Núria Güell, Tranquimazín, 2011. 6' 52''.

La Justícia espanyola aplica als presos "inadaptats" el règim FIES, que es basa en la incomunicació i l’aïllament total, per tal de despolititzar-los i anul·lar-los, la qual cosa vulnera els drets fonamentals. No obstant, l’aplica amb total impunitat, ja que la mateixa estructura d’incomunicació li garanteix invisibilitat. En el FIES 1, el concepte d’inadaptats inclou, casualment, els presos polititzats (els que reclamen els seus drets). Durant una conferència, Güell retransmet una trucada telefònica a un pres des de la presó de Lleida, el qual denuncia la situació en què viuen els presos en règim FIES 1 i responsabilitza l’oient de ser-ne còmplice per la seva passivitat. A través de la conferència, a Güell li interessa subvertir la censura i repensar la responsabilitat de la cultura, i crea un paral·lelisme entre els objectius del FIES 1 i els efectes d’algunes produccions culturals.

 
Mireia c. Saladrigues, Testimony 3, 2011. 4'.

Testimony 3 forma part del projecte Radicalment emancipat(s) de Mireia C. Saladrigues, un treball en curs en format documental que explora i analitza un tipus d’espectador molt particular: aquell que comet algun furt dins de les sales d’exposicions sota una pulsió que no té a veure amb el valor econòmic de l’obra. En aquest desig d’apropiació es fusionen la qüestió del fetitxe personal a través de l’art, el trencament de les normes d’una institució de poder com és el museu i la necessitat de repensar l’objecte artístic en si.
 
Sandra Amutxastegi, Pau Figueres, Oier Gil i Arturo/Fito Rodríguez, XXX, 2013. 6'.

XXX al·ludeix a la necessitat de mantenir en l’anonimat peces, autors i persones que protagonitzen el llibre d’incidències d’un museu, document que se situa en el punt de partida d’aquest treball. El treball col·lectiu segueix plantejant curtcircuits tant en els seus processos interns de creació com en l’àmbit general de la producció cultural, les jerarquies al món de l’art segueixen sent una cosa consubstancial al seu sistema de relacions, i finalment es fa impossible separar "jerarquia" d’"institució" i "institució" de "museu". El procés creatiu es regira buscant la possibilitat de transgressió però complint al mateix temps amb un guió ja conegut: el d’una crítica institucional sotmesa a un estil que porta aquesta mateixa denominació.

 
Basel Abbas & Ruanne Abou - Rahme, The Accidental Insurgent: the Part about the Bandits, 2012. 6'.

Recreant una recerca, aquest treball parteix de quatre coordenades: la vida de l’anarquista Víctor Serge i els seus bandits, Abu Jilda i Arameet i el seu grup de bandits, l’artista com a bandit per essència en els detectius salvatges de Bolaño, i els mateixos artistes en la Palestina actual. La intenció és reivindicar la figura del bandit i les possibilitats d’acció en el futur en la construcció d’un nou imaginari. S’inicia així una recerca obsessiva on els artistes, en clau de bandits, habiten un moment de potencial radical i desencant.

 
Superflex, Burning Car, 2008. 11'.

Superflex, un grup d’artistes fundat el 1993 a Dinamarca, descriu la seva pràctica artística com a integració socioeconòmica. A Burning Car, registren cinematogràficament un cotxe en flames i l’explosió final. La imatge, que pot recordar els disturbis a la banlieue (els suburbis) de París, s’ha convertit en icona de resistència.

-
 

Avant-Sala. Apunts per a una exposició és una proposta de l’equip Tutorial 2013, format per Sonia Fernández Pan, Maria de Pfaff, Beatriz Escudero, Rosa Lleó i Zaida Trallero. Compta amb la col·laboració de Sinapsis/Cristian Añó, Julia Montilla i Eloy Fernández Porta.