En l’article “De peregrino a turista, o una breve historia de la identidad” Zygmunt Bauman planteja un evolució del subjecte contemporani basant-se en una contraposició de la figura del peregrí (com a metàforaparadigma del subjecte modern) amb les figures del turista, el jugador, el passejant i el vagabund (com a metáfora-paradigmes del subjecte postmodern). Sense cap intenció de situar aquest text en una posició de base conceptual del projecte sinó entenent-lo com una eina més al servei del projecte, a problematitzar, ens apropiarem de la estructura, dels personatges construïts per Bauman, com a personatges d’un relat encara per construir. Un esquelet sobre la que vestir una experiència pedagògica a partir de la posada en relació dels dubtes, les identificacions i les contradiccions que apareguin en confrontar-nos-hi. No un text de referència sinó un text de contingència. Els quatre personatges són també una excusa per a relacionar el treball dels artistes amb elements de la cultura visual generant escenaris de contrastos i afinitats que permetin una aproximació crítica i la producció de reflexions individuals i col·lectives sobre les idees de identitat-artista, identitat-jove i identitatestudiant. Aquestes reflexions son a la vegada una estratègia generar imatges desmitificades sobre l’art establint lligams entre el procés creatiu dels joves artistes i realitats més properes dels estudiants com són el seu propi procés d’aprenentatge i/o el seu propi consum cultural.