Sorry, I’m sooo happy es planteja com una investigació sobre la història de la samarreta blanca com a pancarta política i el procés de despolitització i pèrdua de significat que ha experimentat. Les good vibes i els colors pastel semblen ser la solució definitiva al malestar generalitzat. A partir d’un recull de més de seixanta samarretes que vestien la mainada del casal on treballava, analitzo la representació de la positivitat i repenso conjuntament la samarreta com a objecte subversiu i comunicador davant d’un futur incert i un present depressiu.