“Ningú m’estima” retrata i explica, a través d’una aproximació afectiva, la vida que comparteixen els seus avis, el Joan i la Teresa. A en Joan sempre l’ha conegut amb la seva malaltia, l’Alzheimer. L’Alzheimer l’ha condicionat com a persona. La Teresa sempre l’ha vist com una dona molt forta, contínuament ha portat la batuta de la casa i de la família.
 
« L’alzheimer és dur; és com tancar-se en una habitació.»