Al voltant d’una mateixa illa del barri del Poblenou actualment s’estan construint una mitjana de tres recintes residencials de grans dimensions, que imposen que s’hagi de conviure amb una sèrie de sons constants, repetitius, mecànics i vibrants, que resulten de la modificació del territori. Aprendre a conviure a la força amb aquests sons ha implicat que adquireixin progressivament matisos, brillantors i tonalitats que em traslladen inevitablement a la cultura tecno i a la música industrial; són escenes que s’apropien dels espais en desús o intersticials de la ciutat com a llocs d’oci nocturn.
 
Technoconstructivismo vol indagar en aquesta relació directa entre la música i l’entorn, en què es proposa el tecno com a so resultant i ressò constant, repetitiu i colpejador de la modificació de l’espai arquitectònic i es medita sobre qüestions arquitectòniques derivades del constructivisme, de la febre de la rajola i el seu posterior declivi.